“LO.LI.TA: La punta de la llengua emprèn un viatge de tres passos
des de la vora del  paladar per recolzar-se, en el tercer, al llindar de les dents“

LOLITA. Vladímir Nabókov

Els llibres no volen ser comentats, volen ser llegits.
El famós sil·labeig fonètic “lo.li.ta” és també una perfecta imatge mental d’un llibre incommensurable.
Lolita, la que tots pensem en pronunciar aquest nom, s’escriu amb tres síl·labes doloroses.
Lolita, diminutiu de Dolores, es pronuncia amb dolorosa sensualitat i es tanca enèrgica i oclusivament.
Lo.li.ta és alhora significant i significat, una sonoritat amb gran capacitat
per oferir imatges: la inocència, la bellesa objectual i la degradació.