I llavors va caure sobre els dos com un àngel caigut …
va mirar … i no es va compadir.
Ellla ni sospirava. Ell només mirava.
Enmig de tot allò només se sentia a l’àngel caigut cridar:
Fes-ho! Fes-ho! Fes-ho!

La Mort forma part d’una nova etapa de treball de La Taimada.
La dansa viu en l’interior de les imatges plantejades,
amb una gran càrrega onírica, amb missatges inconscients i subliminals.
El moviment i la dansa que mou els cossos és intern, subtil i honest.