Multiplicitat de mirades

MÚLTIPLES
Text de la directora


“Em trobo davant d’elles i m’obren les portes. Girona és una ciutat somorta per la calor d’estiu. El sol escalfa les cadires i els bancs de pedra. Les cases són al recer d’un sol que cau vertical i que s’escurça amb les nostres paraules. Elles són dues que semblen una, pero segueixen sent dues, i potser fins i tot són molt més que dues. Sento com aquí -igual que a tot arreu- les cases amaguen la vida i elles me la retornen a trossets escapçats. Les seves paraules amaguen recels delicats. Elles es sinceren amb precaució, però el què em donen són paraules vives i punyents com elles mateixes. Són com dues feres atrapades i semi salvatges que esperen pacients dins la ciutat adormida.

“No hi ha aigua, se suposa que d’una font en surt aigua. D’aquestes coses em queixo, de tot allò que hauria de ser i no és”. “Odio les esperes, m’incomoden… les esperes com un dolor t’acompanyen allà on vagis.” Girona espera amb la boca oberta pel calor, obrint-se amb les seves pedres i els seus carrers asfaltats com una llengua calenta que retorna les ombres que s’amaguen rera les cases. Elles -com les pedres- s’escalfen i es refreden al sol. I la vida retorna dins les cases; amagada, amb tot el seu dolor, amb tota la seva veritat, amb tota la seva bellesa.”

 

Olga Álvarez, Direcció de MÚLTIPLES
Cia. Impás
Temporada Alta 2016