L’origen de l’escena


Assaig de “La Mort”.
Fotografia, Nora Baylach

L’inici de la Mort és casual i fortuït, com totes les coses més boniques que apareixen en aquesta vida.

Durant la Residència al Centro Nacional de Danza, de Madrid del 2014, vam anar amb el propòsit d’investigar amb molta llibertat el moviment intern; l’essència que impulsa als intèrprets. Intuíem una búsqueda sobre la fragilitat i la pérdua.

Una setmana, dos intèrprets, una coreògrafa i un càmera; tot per deixar constància de la recerca. En el procès: escenes, temps i preguntes, però també una certesa incontestable que va sorgir del no-res.  Imatges, cossos verídics, amb dosis de realitat, micro moviments, pulsions internes… i tenyint-ho tot, el temps que tot ho embolcalla.

De tot plegat, ens vam quedar amb l’emoció i la satisfacció del procès, però sobretot amb una gran sensació de descoberta. Una porta nova s’obria. Sense saber-ho acabàvem d’iniciar un nou camí. Allà d’una manera atzarosa vam establir una metodologia de treball, la de la nova Taimada, la de l’inconscient de les imatges.